Començava a sortir gent corrent de tot el poblet, poc a poc venia al caos, la gent sortia pel carrer i corria en totes direccions. Estava una mica en xoc pel que acabava de passar i pel que havia vist tot just feia uns segons; tant, que em vaig preguntar si realment allò estava passant de veritat i acabava de morir gent davant nostre. Em contava els dits de la mà i en tenia sis o set... "Ei, que estem somiant, ja veuràs, conta't els dits." I efectivament, en teníem més del compte. Tot i així, feia una mica de por que ens caigués una pedra a sobre i ens matés en el somni (en cas que estéssim equivocades), però la por marxava a poc a poc mentre cridàvem "és un somni, estem somiant!" i corríem carrer amunt, per on no passava ningú (tothom corria avall desesperadament), pel poble, cridant als quatre vents que érem lliures i que tot era un somni. Corríem amb els braços estesos i era com si el món fos nostre.
