Ja no vull saber res més
dels sorolls i dels perfums,
del batec del formigó,
de l'escuma, del neó,
de forquilles esmolades
que no saben mai on caure.
Ni de dies rics, ni d'hores pobres.
Ni de nits de platerets,
ni de llenties amb xoriç,
ni de res que tingui a veure
amb aquesta mà de ferro
avorrida, però mai cansada
de robar-nos
allò que no sap ni que existeix.
Ja no vull saber-ne res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada